XXXI. On finalment hi ha l’essència de la poesia russa i en què consisteix la seva particularitat (fragment)

XXXI. On finalment hi ha l’essència de la poesia russa i en què consisteix la seva particularitat (fragment). Malgrat els signes aparents d’imitació, la nostra poesia té molt de propi. La seva deu original en doll ja va impactar contra els pits del poble quan encara el seu nom no havia estat pronunciat. Els seus fluxos travessen les nostres cançons, en les quals hi ha tan poca afecció per la vida i els seus objectes, mes tanta n’hi ha per un infinit desfermament, per un impuls com a marxar lluny enllà juntament amb els sons. Els seus fluxos passen pels nostres proverbis, en els quals es veu una extraordinària plenitud del seny popular, que ha sabut fer-ho tot arma seva: la ironia, la befa, l’evidència, l’exactitud d’una pintoresca consideració per a formar una paraula que suscita un viu interès, la qual penetra a través de la natura de l’home rus per a tocar-li el viu tot al llarg. Els seus fluxos, finalment, s’adollen en el que diuen els pastors de l’església, paraules senzilles, no grandiloqüents però significatives per l’impuls d’arribar a l’altura d’aquella impassibilitat santa en la qual s’ha determinat que (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.