XXX. Arenga (fragment)

XXX. Arenga (fragment). No donaré ara resposta a la teva lletra; ho faré més tard. Ho veig i ho sento perfectament: grans són els teus patiments. Amb aquesta ànima tan delicada com la teva, haver de suportar unes tan grolleres acusacions; amb aquests sentiments tan elevats, haver de viure entre aquesta gent rude i maldestra que són els habitants de la vil ciutat a on has anat a raure; una gent el contacte de la qual només, graponer i mancat de sensibilitat, ja pot trencar, fins i tot sense que se n’adonin, la millor joia del cor; una gent que deixa caure llurs grapes d’ós sobre les fines cordes espirituals que han estat donades per a traure d’elles notes celestials. ¡Queden així, aquestes cordes, desarranjades i àdhuc trencades! I, com a afegiment a tot això, veure diàriament les malvestats que van succeint-se, i suportar el menyspreu dels menyspreables. Feixuc és tot això, ho sé. No menys greus són els teus patiments corporals; les teves afeccions nervioses, el teu marriment i aquests terribles atacs d’agonia que ara t’aclaparen... (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.