XXXII. Diumenge de Resurrecció (fragment)

XXXII. Diumenge de Resurrecció (fragment). En l’home rus hi ha una particular tirada a la festivitat del Diumenge de Resurrecció. Ell això ho sent més si s’escau que es troba en una altra terra. En veient que per tot arreu, en els altres països, aquest dia no es diferencia gaire dels altres (les mateixes ocupacions de sempre, la mateixa vida de sempre, la mateixa expressió de jorn feiner en les cares), s’entristeix i sense adonar-se es gira vers Rússia. Li sembla que allà, d’alguna manera, la diada és celebrada millor, i l’home mateix està més alegre i és més bo que no pas els altres dies, i la vida mateixa per algun motiu és una altra, i no la de diari. De sobte se li afigura la solemne mitjanit, el toc de campanes per tot arreu que és com si fongués tota la terra en un estrèpit, l’exclamació: «¡Crist ha ressuscitat!», que substitueix aquest dia totes les altres salutacions, el bes que només es dona al nostre país..., i ja gairebé està a punt de cridar: «¡Tan sols a Rússia és celebrada aquesta festa com cal ser celebrada!»  ~  És clar, tot això és una quimera (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.