XXVI. Horrors i terrors de Rússia (fragment)
XXVI. Horrors i terrors de Rússia (fragment). La vostra llarga carta, la qual per vós ha estat redactada amb tanta por que m’heu demanat que la destrueixi de seguida tot just després de la lectura i que la contesti no altrament que a través de mans segures, evitant en qualsevol cas el correu ordinari, la contesto, no tan sols de manera secreta, sinó, com podeu veure, amb un llibre imprès que probablement llegirà la meitat de la Rússia alfabeta. M’ha incitat a això el fet que, probablement, la meva lletra servirà al mateix temps de resposta a altres persones que, semblantment a vós, es torben pels mateixos terrors. El que vós m’expliqueu en secret no és més que una part de tota la qüestió; i, vet, si us digués el que sé jo (i, sens dubte, el que sé no és ni de bon tros tot el que hi ha), llavors, de debò, la vostra ment sí que quedaria ben torbada i vós mateixa us posaríeu a pensar com escapar de Rússia. Emperò, escapar ¿a on? Heus ací la pregunta. A Europa, les coses han esdevingut més feixugues que no pas a Rússia. La diferència és que allà encara ningú no ho veu això completament: tothom, sense excloure’n els homes d’estat, sojorna en la superficialitat de les notícies frívoles, és a dir, en el cercle màgic de coneixements traçat pels periòdics en forma de precipitades conclusions, d’imprudents declaracions, exposades, havent-les passat a través de l’enganyós prisma dels partits, amb una llum que no és ni de bon tros la correcta. Espereu, aviat, justament en aquells estats que semblen ben constituïts, l’aparent lluentor dels quals tant ens fascina i ens porta a voler manllevar-ho tot d’ells per a adaptar-ho a nosaltres, en aquells estats, dic, s’aixecaran de baix uns crits que faran que s’exasperin aquells mateixos famosos homes d’estat que tant us encisaven en les sales i en les cambres. A Europa per tot arreu es couen ara tals desordres que, quan vessin, per a aturar-los resultarà inútil qualsevol mitjà humà; al costat d’ells semblaran una risible nimietat els horrors que ara veieu a Rússia. Queda encara al nostre país un besllum de claror, encara hi ha (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
