XXIII. El pintor històric Ivànov (fragment)
XXIII. El pintor històric Ivànov (fragment). Us escric sobre Ivànov. ¡Quin destí més incomprensible, el d’aquest home! Finalment, ja tots han començat a veure el sentit del seu treball. Tothom s’ha convençut que el quadre sobre el qual treballa és una obra extraordinària i s’ha posat a actuar en favor de l’artista. Punyen per totes bandes per tal que siguin-li donats mitjans per a acabar la pintura, que no mori de fam sobre ella, ho dic textualment, no mori de fam. I fins ara no hem rebut ni resposta ni proposta de Peterburg. Per Crist, expliqueu-me què significa tot això. Per ací han arribat absurds rumors que diuen que els artistes i els professors de la nostra Acadèmia d’arts, tement que el quadre d’Ivànov aixafi amb el seu propi pes tot el que s’ha produït fins ara pel nostre art, per enveja malden per a no permetre que els mitjans per a l’enllestiment li arribin. Mentida és això; n’estic segur. Els nostres artistes són nobles, i si sabessin tot el que ha sofert el pobre Ivànov a causa de la seva desmesurada autoabnegació i el seu gran amor pel treball, arriscant-se realment a morir de fam, ells mateixos compartirien fraternalment amb Ivànov els seus propis diners, i en cap cas no inspirarien als altres una crueltat com la suggerida. I, a més, ¿per què haurien de tenir por d’Ivànov? Va ell pel seu propi camí i no molesta ningú. No tan sols no cerca plaça de professor ni beneficis materials, sinó que no cerca res en absolut, car ja fa temps que va morir per a tot en el món que no sigui el seu propi treball. Demana una pobra sustentació, aquella que donen només a l’aprenent que comença a treballar, i no la que hauria de percebre ell com a mestre que realitza una obra tan colossal que no ha emprés fins ara ningú. I aquesta petita sustentació per la qual tothom puny i s’acuita no pot ser obtinguda malgrat totes les gestions de tothom. ~ Amb el vostre permís, en tot això veig jo la voluntat de la Providència, que ja ha determinat que Ivànov pateixi, ho carregui i ho suporti tot amb paciència; no puc atribuir-ho a res més. ~ Fins ara, en referència a ell, s’havia propagat el retret de lentitud. (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
