XXII. El senyor rus (fragment)

XXII. El senyor rus (fragment). El principal és que ja has arribat al mas i t’has fet la ineludible proposta d’agafar el pòndol de l’explotació; la resta ja vindrà per ella mateixa. No et deixis torbar pels pensaments sobre això que els anteriors llaços que unien el senyor amb els pagesos s’han perdut per a sempre. Que s’han perdut, és veritat; que els culpables d’això són els senyors mateixos, també és veritat; però que s’han perdut ‹per a sempre›, escup a aquestes paraules, que poden ser dites només per algú que no veu més enllà del seu propi nas. L’home rus, que tant sap ser agraït per qualsevol valor que li ensenyis, ¿difícil és unir l’home rus amb si mateix? ¡I ara! Tant s’hi pot unir, que després pensaràs només en com desunir-l’en. Si compleixes puntualment el que ara et diré, al final de l’any veuràs que tinc raó.  ~  Prenguem el senyor com cal ser pres, en el seu sentit real i legítim. Abans d’altra cosa, reuneix els mugics i deixa’ls clar qui és qui. Digues-los que el senyor ets tu sobre ells no perquè et vingués de gust ser l’amo, (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.