XXI. ¿Què és la dona del governador civil? (fragment)

XXI. ¿Què és la dona del governador civil? (fragment). Content estic del vostre millorament. Pel que fa a mi... Deixem, però, de banda la nostra salut. Hem d’oblidar-nos-en, d’ella, com de nosaltres mateixos. Així, doncs, de nou torneu a la vostra capital de província. Amb noves forces heu de renovar l’amor envers ella; vostra és, confiada ha estat a vós, heu de fer-la familiar vostra. En va comenceu a pensar una altra vegada que, en ella, la vostra presència pel que fa a l’activitat social és totalment inútil; que la societat està podrida fins a l’arrel. Senzillament, us heu fatigat, vet tot el que ha passat. Per a la dona del governador, de feina, n’hi ha per tot arreu, a cada pas. Fins i tot exerceix ella la seva influència quan no fa res. Vós mateixa ja sabeu que no es tracta d’anar amb vanitats ni de tirar-se de cap a tot sense pensar. Al davant vostre hi ha dos exemples vius que vós mateixa ja heu esmentat. La vostra predecessora, J..., va fundar un munt d’institucions benèfiques, i, amb això, va moure bona cosa de soroll i bona pila de correspondència va generar, fent que es belluguessin ecònoms, secretaris i que els desordres i les sises anessin a l’ordre del dia; per tot plegat, va resultar que a Peterburg es va guanyar reputació de benefactora, mentre que a K... va quedar tot fet un desastre. En canvi, la ‹knyaguinya› O..., muller del governador anterior en la vostra mateixa ciutat K..., no va fundar cap institució ni cap asil, enlloc fora de la seva ciutat no va fer soroll, ni tan sols va exercir cap influència sobre el seu marit i no es va ingerir en res que fos particularment oficial o que tingués a veure amb el govern, i, nogensmenys, fins avui en dia ningú en la ciutat no pot recordar-la sense llàgrimes, i tothom, començant pel comerciant i acabant amb el nyèbit més miserable, encara repeteix: «No, mai no hi haurà cap altra com la ‹knyaguinya› O...» ¿I qui ho repeteix, això? Doncs aquella mateixa ciutat per la qual, segons vós no es pot fer res; aquella mateixa societat que vós considereu depravada per a sempre. Així, doncs, ¿és que realment no (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.