XX. Cal viatjar per Rússia (fragment)

XX. Cal viatjar per Rússia (fragment). No hi ha major condició que la monasterial, i tant de bo ens consideri Déu dignes de posar-nos alguna vegada el senzill hàbit del monjo, que tant desitja la meva ànima. Només pensar-hi ja em fa content. Sense la crida de Déu, però, no s’ha de fer això. Per tal d’adquirir el dret d’allunyar-se del món cal saber acomiadar-se’n. «Reparteix tot el que tinguis als pobres, i després entra al monestir», es diu a tots els que hi van. Vós en teniu, de béns; jo, però, ¿que podria repartir? Els meus béns no són pecuniaris. Déu m’ha ajudat a fer aplec d’alguns valors espirituals i intel·lectuals, i m’ha donat algunes capacitats, útils i necessàries als altres; consegüentment, són aquests béns els que he de repartir als que no en tenen, i després entrar al monestir. Ara bé, pel que fa a vós, només amb el repartiment de diners no n’adquirireu el dret. Si estiguéssiu vós lligat a la vostra riquesa i us resultés difícil separar-vos-en, llavors seria una altra cosa; però ha arribat a causar-vos indiferència i per a vós ja no significa res. ¿On, doncs, (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.