XII. El cristià va endavant (fragment)

XII. El cristià va endavant (fragment). ¡Amic meu! Considera’t no més que un escolar i estudiant. No pensis que ja ets massa vell per a aprendre, que les teves forces ja han arribat a la plena maduresa i al màxim desenvolupament, i que el teu caràcter i la teva ànima han adoptat ja la forma definitiva i no poden millorar. Per al cristià no hi ha curs final; sempre és estudiant, fins a la tomba mateixa.  ~  Normalment, de manera natural, la persona arriba a la plenitud del seu intel·lecte a l’edat de trenta anys. Dels trenta als quaranta, les seves forces d’alguna manera encara continuen; però més enllà dels quaranta, ja en ell res no es belluga, i tot el que produeixi no tan sols no és millor que el que hagi fet abans, sinó més dèbil i fred. Tanmateix, per al cristià això no succeeix així, i allà on per als altres hi ha el límit de la perfecció, per a ell és només el començament. Les persones més capaces i talentoses, en passar dels quaranta, s’esmussen, s’afebleixen i es cansen. Agafa tots els filòsofs i tots els genis coneguts arreu del món: la seva millor època va ser durant el temps de la seva plena maduresa; després de mica en mica (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.