XVIII. Quatre cartes a diverses persones sobre “Les ànimes mortes” (fragment)

XVIII. Quatre cartes a diverses persones sobre “Les ànimes mortes” (fragment). I. En va us disgusteu pel to desmesurat d’alguns atacs contra “Les ànimes mortes”. Això també té el seu costat bo. De vegades va bé tenir en contra gent rabiosa. Qui queda encisat per la bellesa no veu cap defecte i ho perdona tot; i qui és rabiüt no fa més que excavar en nosaltres per a trobar tota imperfecció, traure-la’n i presentar-la a plena llum de tal manera que sense voler ho acabes veient. Tan poques vegades tenim ocasió d’escoltar la veritat, que només per una engruna d’ella es pot perdonar la irritant veu que l’ha dit. En les crítiques de Bulgarin, de Senkóvskiй i de Polevoi hi ha força coses certes, començant fins i tot pel consell que m’han donat que aprengui jo abans a escriure en rus i després m’hi posi. En realitat, si no m’hagués precipitat a publicar el manuscrit i l’hagués tingut guardat a casa un any com a mínim, jo mateix hauria vist que en una forma tan desarranjada no podia sortir a la llum. Els epigrames i els ludibris sobre mi m’eren necessaris, tot i que d’antuvi els vaig rebre amb molt de desgrat. ¡Oh, com ens són necessaris els cops continuats, i aquest to ofensiu, i aquests corrosius escarnis que et passen a través! En el fons de la nostra ànima s’amaga tant d’amor propi, mesquí i frívol, tanta susceptibilitat i tanta ambició vil, que a cada moment cal que ens punxin, que ens colpegin, que ens assotin amb totes les armes possibles, i nosaltres hem de donar gràcies contínuament a la mà que ens infligeix el càstig.  ~  Hauria desitjat jo, tanmateix, més crítica, no de part dels literats, sinó de la gent que s’ocupa amb els assumptes diaris, d’aquells que entre mans tenen qüestions pràctiques. I quina desgràcia: ha resultat que, a banda dels literats, ningú més no ha donat resposta. Mentrestant, “Les ànimes mortes” ha produït molt de soroll, molt de rondineig, a molts ha tocat el viu ja sigui per una al·lusió, per la veritat o per una caricatura; ha tocat molts ordres de coses que es troben diàriament davant dels ulls de tothom. D’acord, admeto que l’obra està plena d’errades (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.