XVII. Il·lustració (fragment)

XVII. Il·lustració (fragment). De bell nou t’escric tot fent camí. Germà, et ben regracio per tot. Davant de la tomba del Senyor demanaré que m’ajudi a tornar-te encara que sigui una part d’aquest bé immaterial que m’has donat. ¡Tingues fe i que el teu cor no s’atriboli! La teva arribada a Moskvà serà com si anessis a la teva pròpia família. La ciutat et farà de port desitjat i en ella trobaràs més tranquil·litat que no pas ací. Ni la bonior vana del malaveig ni el trontoll dels carruatges et torbaran: respectuosament vorejaran el carrer on t’estableixis. Si qualcú va a visitar-te, sigui un vell amic teu o un senyor fins llavors desconegut, et demanarà d’antuvi que no li tornis la visita pel greu que li sabrà que es perdi un minut del teu temps. Si alguna cosa saben fer al nostre país és respectar aquell que ha fet la seva feina ben feta. Qui tan irreprotxablement, d’una manera tan impecable ha fet ús dels seus dons, sense deixar que les seves capacitats s’ensonyin, sense lliurar-se a la mandra ni un minut de la seva vida, qui ha conservat fresca la seva vellesa com si fos joventut mentre tots al voltant l’han malbaratat en seduccions vanes i els joves s’han transformat en vells xacrosos, és digne aquest d’atenció i veneració. A Moskvà seràs com un patriarca, i a pes d’or prendran els joves les teves velles paraules. La teva “Odissea” comportarà molt de bé en la societat, t’ho predic. Tornarà a la frescor l’home actual, cansat del desordre de la vida i dels pensaments; renovarà als seus ulls molt del que ell ha deixat de banda com a coses velles i innecessàries per al dia a dia; el retornarà a la senzillesa. Emperò no menor quantitat de bé, si no major, s’obtindrà d’aquells treballs als quals t’ha portat Déu mateix, i que tu fins ara, amb molt bon criteri, has mantingut escondits. Es dona també en ells resposta a una necessitat social. ¡No t’atorrollis i mira fermament endavant! Que no t’espanti cap desarranjament del que hagis trobat. En la nostra terra, hi ha un conciliador general que fins ara no per tothom ha estat vist com a tal: la nostra (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.