XV. Temes per al poeta líric en el nostre temps (fragment)

XV. Temes per al poeta líric en el nostre temps (fragment). El teu poema “Terratrèmol” m’ha entusiasmat. Jukóvskiй també n’ha quedat extasiat. En opinió seva, aquest, no tan sols és el teu millor poema, sinó el millor de tots els poemes russos publicats fins ara. Prendre un esdeveniment del passat per a usar-lo en referència al present, vet quina pensada tan bona i interessant. I l’aplicació al poeta que conclou l’oda és tal que pot qualsevol de nosaltres, sigui quin sigui el seu camp d’acció, aplicar-s’ho a si mateix en aquest any malastruc de terratrèmol mundial, quan tot s’ha enterbolit pel terror al futur. ¡Amic! S’obri davant teu una font que porta aigua de vida. En paraules teves al poeta: «I porta a la tremolosa gent / oracions des de l’altura de la muntanya», s’amaga una referència a tu mateix. El secret de la teva musa s’obre a tu. El temps actual és justament el millor moment per al poeta líric. Amb la sàtira no faràs res; amb una senzilla descripció de la realitat mirada amb els ulls d’una persona mundana no deixondiràs ningú: s’ha adormit el nostre segle amb un son de gegants. (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.