X. Sobre el lirisme dels nostres poetes (fragment)

X. Sobre el lirisme dels nostres poetes (fragment). Parlem sobre l’article que ha estat sentenciat a mort, és a dir, el que porta per títol “Sobre el lirisme dels nostres poetes”. Abans de tot, et regracio per aquesta sentència de mort. Heus ací que ja és la segona vegada que soc salvat per tu, oh vertader mestre i instructor meu. L’any passat ja em vas aturar quan estava a punt d’enviar a Plietniov per al “Sovreménik” les meves contalles sobre els poetes russos; ara tu un altre cop destrueixes aquest meu nou fruit del poc seny. Només tu m’atures encara quan tots els altres m’animen vés a saber per què. ¡Quantes ximpleries hauria fet ja si tan sols hagués escoltat tots els altres amics meus! Així doncs, vet abans de tota altra cosa, el meu càntic d’agraïment per a tu.  ~  I ara, fixem la nostra atenció en l’article mateix. Em fa vergonya quan penso en com de ximple he sigut fins ara i en la meva incapacitat de dir coses més intel·ligents. De tot, el més desmarxat que em surt són els pensaments i les reflexions sobre literatura. En aquest camp tot em queda grandiloqüent, fosc i incomprensible. (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.