VIII. Algunes paraules sobre la nostra Església i la clerecia (fragment)

VIII. Algunes paraules sobre la nostra Església i la clerecia (fragment). En va us inquieteu vós pels atacs que ara cauen sobre la nostra Església a Europa. Acusar els nostres clercs d’indiferència, cosa injusta seria també. ¿Per a què voleu vós que la nostra clerecia, que fins ara s’ha distingit per la seva imponent serenitat, que cosa tan decorosa li és, s’afegeixi a les files dels xisclaires europeus i comenci, com ells, a publicar destrellatats opuscles? Actua la nostra Església sàviament. Per tal de defensar-la, cal abans conèixer-la. Nosaltres, però, en general coneixem malament la nostra Església. No està la nostra clerecia sense fer fes. Sé prou bé que en la profunditat dels monestirs i en el silenci de les cel·les es preparen obres irrefutables en defensa de la nostra Església. Emperò, la feina llur, la fan ells millor que no pas nosaltres. Actuen sense precipitar-se, i, sabent què exigeix aquesta tasca, la realitzen sense sortir del seu estat de profunda tranquil·litat, resant, instruint-se ells mateixos, expulsant de les seves ànimes tota passió semblant a una febre boja i inconvenient, elevant el seu interior (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.