IX. Sobre el mateix (fragment)

IX. Sobre el mateix (fragment). L’opinió que el poder de l’Església és per això al nostre país feble, que la nostra clerecia manca de mundanitat i d’habilitat en societat, és una ximpleria, com ho és la idea que està la clerecia apartada del tot de qualsevol contacte amb la vida pels reglaments de la nostra Església i que està lligada en les seves accions pel govern. A la nostra clerecia, hom ha assenyalat uns límits legals concrets en els seus contactes amb el món i amb la gent. Us asseguro que si comencessin a trobar-se amb nosaltres més sovint, participant en els nostres aplecs i passejos, i ingerint-se en les qüestions familiars, no bona cosa seria això. Sotmesa està la clerecia a moltes temptacions; fins i tot a moltes més que nosaltres: de seguida apareixerien en les cases aquelles intrigues per les quals són acusats els capellans catòlics romans. Justament per això aquests s’han fet roïns: perquè han esdevingut massa mundans. Per a trobar-se amb nosaltres, la nostra clerecia té lícits dos àmbits concrets: la confessió i la predicació (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.