IV. Sobre el que és la paraula (fragment)
IV. Sobre el que és la paraula (fragment). Quan Pushkin va llegir els següents versos de l’oda de Derjavin a Khrapovítskiй: «Que el satíric m’escarneixi pels meus mots, / que em respecti per les meves accions», va dir: «Derjavin no té raó del tot. Les paraules d’un poeta són ja les seves accions.» Pushkin té raó. El poeta, en l’àmbit de la paraula, ha de ser tan irreprotxable com qualsevol altre en el seu propi camp d’acció. Si l’escriptor comença a justificar-se amb qualsevol circumstància que hagi estat motiu d’insinceritat o d’irreflexió o de precipitació temerària a l’hora de publicar, aleshores qualsevol jutge corrupte podria justificar-se per la presa de suborns i comercialització de la justícia culpabilitzant d’això l’estretor de les seves condicions de vida, la despesa que fa la seva pròpia dona, les grans dimensions de la família...; resumint: qualsevol cosa es pot donar com a excusa; al subjecte de sobte se li presenta una o altra estretor. Les generacions futures no tenen per què preguntar-se qui és el culpable del fet que un escriptor hagi dit una ximpleria o absurditat, o s’hagi expressat en general irreflexivament o amb paraules pròpies d’una persona immadura. La posteritat no té per què esbrinar qui va animar l’escriptor: si un amic seu miop que el va incitar a l’acció abans d’hora, o si un editor que mira només pel benefici de la seva revista. No pren en consideració la posteritat ni l’amiguisme, ni els editors, ni la pobresa de l’escriptor o la seva situació complicada; només li farà retret a ell, a l’autor, i no als altres. «¿Per què no has fet front a tot això? Prou que tu mateix senties la noblesa de la teva vocació; prou que la vas preferir a altres ocupacions força més rendibles, i vas triar aquesta no per qualque pueril fantasieig, ans perquè vas sentir en tu la crida de Déu; prou que, a més, vas rebre una intel·ligència capaç de veure més lluny, amb major amplitud i més a fons en les qüestions que no pas els teus incitadors. ¿Per què t’has comportat com un xiquet i no com un home, havent rebut tot el que a un home cal per (...)
