VI. Sobre l’ajut als pobres (fragment)

VI. Sobre l’ajut als pobres (fragment). En referència als vostres atacs a la ximpleria de la joventut peterburguesa, la qual ben presta està a concedir corones i copes d’or a les cantants i actrius estrangeres mentre a Rússia províncies senceres passen gana. Això passa, no per ximpleria ni per enduriment de cor, ni tan sols per manca de seny; passa per negligència humana, comuna a tots nosaltres. Les desgràcies i els horrors que produeix la fam es troben lluny; tenen lloc en la profunditat de les províncies, fora de l’abast de la nostra mirada. Vet l’explicació de tot plegat. Aquell que per una butaca al teatre ha pagat cent rubles per a gaudir del cant de Rubini15, vendria fins a la seva darrera propietat si tingués oportunitat de ser testimoni directe només d’un d’aquells terribles quadres de fam davant dels quals els horrors i les pors dels melodrames no són res. Al nostre país, si es requereixen donatius, no en mancaran pas; estem disposats a sacrificar-ho tot. Però cal reconèixer que els donatius en benefici concretament dels pobres avui en dia es fan no gaire de bon grat, en part perquè no tothom està convençut que la seva aportació arribarà com cal al lloc designat, que caurà en les mans en què ha de caure. La majoria de les vegades s’esdevé que l’ajut, com si es tractés d’un líquid que es pogués portar en les mans, pel camí tot acaba escolant-s’hi, i el necessitat ha de veure només una mà seca que no porta ja res. Vet en què cal pensar abans de recollir donatius. Sobre això amb vós ja parlarem després, car no és aquest un tema menor i caldria examinar-lo atentament. Ara, però, em referiré a la qüestió del lloc on s’hauria d’ajudar amb major urgència.  ~  Abans que a ningú cal prestar ajut a aquell que ha patit una desgràcia sobtada, la qual tot d’una, en un moment, el priva de tot d’un sol cop: ja sigui un incendi que carbonitzi fins als fonaments, o una passa que anihili el ramat sencer, o la mort del cap de família que sigui l’únic sosteniment de la casa. Amb poques paraules: qualsevol capgirell que vingui d’estrebada. En auxili cal acudir al (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.