XXVII. A un amic miop (fragment)

XXVII. A un amic miop (fragment). T’has armat amb la mirada de l’actual miopia i et penses que emets un judici correcte sobre els esdeveniments. Les teves conclusions són putrefactes; estan fetes sense Déu. ¿Que fas referències a la història? Morta està per a tu la història, i és tan sols un llibre clos. Sense Déu n’extrauràs conclusions, no grans, sinó petites i insignificants. Rússia no és França; els elements francesos no són els russos. Fins i tot has oblidat l’originalitat de cada poble i penses que els mateixos esdeveniments poden actuar de la mateixa manera sobre cadascun d’ells. El mateix martell, quan colpeja el vidre, el romp en mil dernes; en canvi, quan colpeja el ferro, el forja. Les teves idees sobre les finances estan fonamentades en la lectura de llibres estrangers i de periòdics anglesos, i per això són pensaments morts. És vergonyós que tu, essent una persona intel·ligent, no hagis entrat fins ara en la teva pròpia ment, que tant podria desenvolupar-se per si mateixa, i et dediquis a embrutar-la amb establades provinents d’altres països. (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.

XXVI. Horrors i terrors de Rússia (fragment)

XXVI. Horrors i terrors de Rússia (fragment). La vostra llarga carta, la qual per vós ha estat redactada amb tanta por que m’heu demanat que la destrueixi de seguida tot just després de la lectura i que la contesti no altrament que a través de mans segures, evitant en qualsevol cas el correu ordinari, la contesto, no tan sols de manera secreta, sinó, com podeu veure, amb un llibre imprès que probablement llegirà la meitat de la Rússia alfabeta. M’ha incitat a això el fet que, probablement, la meva lletra servirà al mateix temps de resposta a altres persones que, semblantment a vós, es torben pels mateixos terrors. El que vós m’expliqueu en secret no és més que una part de tota la qüestió; i, vet, si us digués el que sé jo (i, sens dubte, el que sé no és ni de bon tros tot el que hi ha), llavors, de debò, la vostra ment sí que quedaria ben torbada i vós mateixa us posaríeu a pensar com escapar de Rússia. Emperò, escapar ¿a on? Heus ací la pregunta. A Europa, les coses han esdevingut més feixugues que no pas a Rússia. La diferència és que allà encara ningú no ho veu això completament: tothom, sense excloure’n els homes d’estat, sojorna en la superficialitat de les notícies frívoles, és a dir, en el cercle màgic de coneixements traçat pels periòdics en forma de precipitades conclusions, d’imprudents declaracions, exposades, havent-les passat a través de l’enganyós prisma dels partits, amb una llum que no és ni de bon tros la correcta. Espereu, aviat, justament en aquells estats que semblen ben constituïts, l’aparent lluentor dels quals tant ens fascina i ens porta a voler manllevar-ho tot d’ells per a adaptar-ho a nosaltres, en aquells estats, dic, s’aixecaran de baix uns crits que faran que s’exasperin aquells mateixos famosos homes d’estat que tant us encisaven en les sales i en les cambres. A Europa per tot arreu es couen ara tals desordres que, quan vessin, per a aturar-los resultarà inútil qualsevol mitjà humà; al costat d’ells semblaran una risible nimietat els horrors que ara veieu a Rússia. Queda encara al nostre país un besllum de claror, encara hi ha (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.

XXV. El juí dels pagesos (fragment)

XXV. El juí dels pagesos (fragment). De cap manera no menystingueu la qüestió del juí dels pagesos al vostre càrrec. Ni a l’administrador ni a ningú no encarregueu aquest afer en l’heretat: és l’assumpte més important de tot el senyoriu. Jutgeu vós mateix. Només amb això tornareu a unir el llaç trencat del senyor amb els pagesos. El judici és assumpte de Déu, i no sé jo què pot haver-hi més alt que això. No en va el poble valora aquell que sap pronunciar una sentència justa. Aniran a vós en massa, no només els de la vostra heretat, sinó tots els mugics dels pobles del voltant tan bon punt sàpiguen que vós sabeu jutjar-los. No menyspreeu ningú dels que vinguin davant de vós i jutgeu tots, encara que sigui per una insignificant contesa o baralla. Gràcies a això, podreu dir al mugic molt del que sigui convenient a la seva ànima, allò que no hauríeu tingut ocasió de dir en cap altre moment, no trobant amb què enllaçar-ho.  ~  Jutgeu cada persona amb un judici doble i doneu a tot procés un doble tractament. Un judici ha de ser humà. Amb ell, doneu la (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.

XXIV. Què pot ser la muller per al marit en l’àmbit domèstic amb l’actual ordre de coses a Rússia (fragment)

XXIV. Què pot ser la muller per al marit en l’àmbit domèstic amb l’actual ordre de coses a Rússia (fragment). ¿Contra qui hauria de carregar jo? ¿Contra vós o contra el vostre marit? Llongament he estat pensant en això. Finalment, he decidit caure sobre vós, i és perquè la dona està més disposada a deixondir-se i posar-se en marxa. La situació de vosaltres dos, tot i que vós considereu que us trobeu al cim de la benaurança, en la meva opinió, no tan sols no és feliç, ans fins i tot és pitjor que la d’aquells que es consideren tristos i infeliços. En vosaltres dos hi ha moltes bones qualitats espirituals, bones qualitats del cor i fins i tot mentals. El que us manca és allò sense la qual cosa tot això no serveix de res, i és govern de si mateix. Cap de vosaltres dos no és amo sobre seu. En vosaltres no hi ha caràcter, és a dir, força de voluntat. El vostre marit, havent sentit aquest defecte en si, es va casar justament per a trobar en la muller incitació i empenta per a qualsevol afer. Vós us vau maridar amb ell per tal que fos el vostre esperó en qualsevol assumpte de la vida. Tots dos espereu, l’un de l’altra, allò que cap dels dos no té. Us ben dic: la vostra situació no tan sols no és benaurada, sinó fins i tot perillosa. Tots dos us escampareu i us dissoldreu en la vida com el sabó en l’aigua; totes les vostres qualitats i virtuts desapareixeran en el desordre del malaveig, i només aquest desordre esdevindrà el vostre caràcter. Tots dos us fareu el despoder personificat. Reseu a Déu i demaneu-li fortalesa. De Déu podem obtenir-ho tot, fins i tot la fortalesa, la qual, com és sabut, l’home feble no pot assolir de cap altra manera. Actueu només assenyadament. «Resa i nada cap a la riba», diu el proverbi. Pronuncieu en vós tant pel matí com pel migdia com per la tarda i totes les hores del dia: «¡Déu, aplegueu-me tota sencera en mi mateixa i enfortiu-me!», i actueu en el transcurs de tot un any de la manera que ara us indicaré, sense perdre el temps en reflexions sobre per què i per a què és això.  ~  Tota la part domèstica de la casa, preneu-la al vostre càrrec; que els ingressos i les despeses estiguin en mans vostres (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.

XXIII. El pintor històric Ivànov (fragment)

XXIII. El pintor històric Ivànov (fragment). Us escric sobre Ivànov. ¡Quin destí més incomprensible, el d’aquest home! Finalment, ja tots han començat a veure el sentit del seu treball. Tothom s’ha convençut que el quadre sobre el qual treballa és una obra extraordinària i s’ha posat a actuar en favor de l’artista. Punyen per totes bandes per tal que siguin-li donats mitjans per a acabar la pintura, que no mori de fam sobre ella, ho dic textualment, no mori de fam. I fins ara no hem rebut ni resposta ni proposta de Peterburg. Per Crist, expliqueu-me què significa tot això. Per ací han arribat absurds rumors que diuen que els artistes i els professors de la nostra Acadèmia d’arts, tement que el quadre d’Ivànov aixafi amb el seu propi pes tot el que s’ha produït fins ara pel nostre art, per enveja malden per a no permetre que els mitjans per a l’enllestiment li arribin. Mentida és això; n’estic segur. Els nostres artistes són nobles, i si sabessin tot el que ha sofert el pobre Ivànov a causa de la seva desmesurada autoabnegació i el seu gran amor pel treball, arriscant-se realment a morir de fam, ells mateixos compartirien fraternalment amb Ivànov els seus propis diners, i en cap cas no inspirarien als altres una crueltat com la suggerida. I, a més, ¿per què haurien de tenir por d’Ivànov? Va ell pel seu propi camí i no molesta ningú. No tan sols no cerca plaça de professor ni beneficis materials, sinó que no cerca res en absolut, car ja fa temps que va morir per a tot en el món que no sigui el seu propi treball. Demana una pobra sustentació, aquella que donen només a l’aprenent que comença a treballar, i no la que hauria de percebre ell com a mestre que realitza una obra tan colossal que no ha emprés fins ara ningú. I aquesta petita sustentació per la qual tothom puny i s’acuita no pot ser obtinguda malgrat totes les gestions de tothom.  ~  Amb el vostre permís, en tot això veig jo la voluntat de la Providència, que ja ha determinat que Ivànov pateixi, ho carregui i ho suporti tot amb paciència; no puc atribuir-ho a res més.  ~  Fins ara, en referència a ell, s’havia propagat el retret de lentitud. (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.

XXII. El senyor rus (fragment)

XXII. El senyor rus (fragment). El principal és que ja has arribat al mas i t’has fet la ineludible proposta d’agafar el pòndol de l’explotació; la resta ja vindrà per ella mateixa. No et deixis torbar pels pensaments sobre això que els anteriors llaços que unien el senyor amb els pagesos s’han perdut per a sempre. Que s’han perdut, és veritat; que els culpables d’això són els senyors mateixos, també és veritat; però que s’han perdut ‹per a sempre›, escup a aquestes paraules, que poden ser dites només per algú que no veu més enllà del seu propi nas. L’home rus, que tant sap ser agraït per qualsevol valor que li ensenyis, ¿difícil és unir l’home rus amb si mateix? ¡I ara! Tant s’hi pot unir, que després pensaràs només en com desunir-l’en. Si compleixes puntualment el que ara et diré, al final de l’any veuràs que tinc raó.  ~  Prenguem el senyor com cal ser pres, en el seu sentit real i legítim. Abans d’altra cosa, reuneix els mugics i deixa’ls clar qui és qui. Digues-los que el senyor ets tu sobre ells no perquè et vingués de gust ser l’amo, (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.

XXI. ¿Què és la dona del governador civil? (fragment)

XXI. ¿Què és la dona del governador civil? (fragment). Content estic del vostre millorament. Pel que fa a mi... Deixem, però, de banda la nostra salut. Hem d’oblidar-nos-en, d’ella, com de nosaltres mateixos. Així, doncs, de nou torneu a la vostra capital de província. Amb noves forces heu de renovar l’amor envers ella; vostra és, confiada ha estat a vós, heu de fer-la familiar vostra. En va comenceu a pensar una altra vegada que, en ella, la vostra presència pel que fa a l’activitat social és totalment inútil; que la societat està podrida fins a l’arrel. Senzillament, us heu fatigat, vet tot el que ha passat. Per a la dona del governador, de feina, n’hi ha per tot arreu, a cada pas. Fins i tot exerceix ella la seva influència quan no fa res. Vós mateixa ja sabeu que no es tracta d’anar amb vanitats ni de tirar-se de cap a tot sense pensar. Al davant vostre hi ha dos exemples vius que vós mateixa ja heu esmentat. La vostra predecessora, J..., va fundar un munt d’institucions benèfiques, i, amb això, va moure bona cosa de soroll i bona pila de correspondència va generar, fent que es belluguessin ecònoms, secretaris i que els desordres i les sises anessin a l’ordre del dia; per tot plegat, va resultar que a Peterburg es va guanyar reputació de benefactora, mentre que a K... va quedar tot fet un desastre. En canvi, la ‹knyaguinya› O..., muller del governador anterior en la vostra mateixa ciutat K..., no va fundar cap institució ni cap asil, enlloc fora de la seva ciutat no va fer soroll, ni tan sols va exercir cap influència sobre el seu marit i no es va ingerir en res que fos particularment oficial o que tingués a veure amb el govern, i, nogensmenys, fins avui en dia ningú en la ciutat no pot recordar-la sense llàgrimes, i tothom, començant pel comerciant i acabant amb el nyèbit més miserable, encara repeteix: «No, mai no hi haurà cap altra com la ‹knyaguinya› O...» ¿I qui ho repeteix, això? Doncs aquella mateixa ciutat per la qual, segons vós no es pot fer res; aquella mateixa societat que vós considereu depravada per a sempre. Així, doncs, ¿és que realment no (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.