Inaugurem oficialment aquesta web promocional del llibre “Fragments escollits de la correspondència amb els amics” de Nikolai V. Gógol (traducció al català)
Inaugurem oficialment aquesta web promocional del llibre “Fragments escollits de la correspondència amb els amics” de Nikolai V. Gógol (traducció al català). Navegueu per les diferents pàgines i trobareu informació detallada sobre l'obra, sobre el llibre, i, a més, podreu gaudir de diversos fragments, de frases de l'autor, etc. Us donem la benvinguda.
XXXII. Diumenge de Resurrecció (fragment)
XXXII. Diumenge de Resurrecció (fragment). En l’home rus hi ha una particular tirada a la festivitat del Diumenge de Resurrecció. Ell això ho sent més si s’escau que es troba en una altra terra. En veient que per tot arreu, en els altres països, aquest dia no es diferencia gaire dels altres (les mateixes ocupacions de sempre, la mateixa vida de sempre, la mateixa expressió de jorn feiner en les cares), s’entristeix i sense adonar-se es gira vers Rússia. Li sembla que allà, d’alguna manera, la diada és celebrada millor, i l’home mateix està més alegre i és més bo que no pas els altres dies, i la vida mateixa per algun motiu és una altra, i no la de diari. De sobte se li afigura la solemne mitjanit, el toc de campanes per tot arreu que és com si fongués tota la terra en un estrèpit, l’exclamació: «¡Crist ha ressuscitat!», que substitueix aquest dia totes les altres salutacions, el bes que només es dona al nostre país..., i ja gairebé està a punt de cridar: «¡Tan sols a Rússia és celebrada aquesta festa com cal ser celebrada!» ~ És clar, tot això és una quimera (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
XXXI. On finalment hi ha l’essència de la poesia russa i en què consisteix la seva particularitat (fragment)
XXXI. On finalment hi ha l’essència de la poesia russa i en què consisteix la seva particularitat (fragment). Malgrat els signes aparents d’imitació, la nostra poesia té molt de propi. La seva deu original en doll ja va impactar contra els pits del poble quan encara el seu nom no havia estat pronunciat. Els seus fluxos travessen les nostres cançons, en les quals hi ha tan poca afecció per la vida i els seus objectes, mes tanta n’hi ha per un infinit desfermament, per un impuls com a marxar lluny enllà juntament amb els sons. Els seus fluxos passen pels nostres proverbis, en els quals es veu una extraordinària plenitud del seny popular, que ha sabut fer-ho tot arma seva: la ironia, la befa, l’evidència, l’exactitud d’una pintoresca consideració per a formar una paraula que suscita un viu interès, la qual penetra a través de la natura de l’home rus per a tocar-li el viu tot al llarg. Els seus fluxos, finalment, s’adollen en el que diuen els pastors de l’església, paraules senzilles, no grandiloqüents però significatives per l’impuls d’arribar a l’altura d’aquella impassibilitat santa en la qual s’ha determinat que (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
XXX. Arenga (fragment)
XXX. Arenga (fragment). No donaré ara resposta a la teva lletra; ho faré més tard. Ho veig i ho sento perfectament: grans són els teus patiments. Amb aquesta ànima tan delicada com la teva, haver de suportar unes tan grolleres acusacions; amb aquests sentiments tan elevats, haver de viure entre aquesta gent rude i maldestra que són els habitants de la vil ciutat a on has anat a raure; una gent el contacte de la qual només, graponer i mancat de sensibilitat, ja pot trencar, fins i tot sense que se n’adonin, la millor joia del cor; una gent que deixa caure llurs grapes d’ós sobre les fines cordes espirituals que han estat donades per a traure d’elles notes celestials. ¡Queden així, aquestes cordes, desarranjades i àdhuc trencades! I, com a afegiment a tot això, veure diàriament les malvestats que van succeint-se, i suportar el menyspreu dels menyspreables. Feixuc és tot això, ho sé. No menys greus són els teus patiments corporals; les teves afeccions nervioses, el teu marriment i aquests terribles atacs d’agonia que ara t’aclaparen... (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
XXIX. ¿El destí de qui és més alt en la terra? (fragment)
XXIX. ¿El destí de qui és més alt en la terra? (fragment). Impossible em resulta dir-vos qui en la terra té el destí més alt i per a qui està aquest reservat. Abans, quan era jo més ximple, preferia una condició a una altra; ara, però, m’adono que els destins de tots són igualment envejables. Tots rebran igual recompensa: tant aquella persona a la qual hom va confiar un talent i, a partir d’aquest, ella en va portar un altre, com aquella altra a la qual en van donar cinc i ella en va portar cinc més. Fins i tot crec que el destí de la primera persona és millor encara justament pel fet que no va gaudir ella en la terra de notorietat i no va tastar l’encisador beuratge de la glòria terrenal, com sí ho va fer la segona. Meravellosa és la gràcia de Déu, que ha determinat igual recompensa a tot aquell que hagi complert honestament el seu deure, sigui el tsar o el darrer dels pobres. Tots s’igualaran perquè tots ells entraran en l’alegria del seu Senyor i sojornaran per igual en Déu. ~ És clar, Crist mateix va dir en un altre lloc: «En la casa del meu Pare hi ha moltes (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
XXVIII. A qui ocupa un lloc important (fragment)
XXVIII. A qui ocupa un lloc important (fragment). En nom de Déu preneu qualsevol càrrec que us sigui ofert i no us torbeu per res. Es tracti d’anar als txerkesos al Caucas o de prendre, com en el passat, el lloc de governador general, vós ara sou necessari per tot arreu. Pel que fa a les complicacions sobre les quals parleu, ara tot és complicat; tot ha esdevingut dificultós; en qualsevol lloc hi ha moltes coses a fer. Com més penetro amb la ment en l’essència de les coses actuals, menys puc decidir quin càrrec és més difícil i quin més senzill. Per a aquell que no és cristià, tot ara és difícil; en canvi, per a aquell que hagi introduït Crist en tots els afers i totes les accions de la seva vida, tot és lleuger. No us diré que heu esdevingut vós totalment cristià, però esteu proper a això. No us mou ja l’ambició, ni els graus ni les condecoracions no us atrauen ja tampoc, i no penseu gens ni mica en presentar un retrat vostre davant d’Europa per a fer-vos una figura històrica. En resum, heu entrat justament en aquell estat espiritual en el qual ha de trobar-se la persona que vulgui en els nostres dies fer bé a Rússia. Però ¿de què teniu por? Ni tan sols no entenc com pot tenir por d’alguna cosa algú que ja hagi entès que cal actuar per tot arreu com un cristià. Savi és en qualsevol lloc; per tot arreu, coneixedor de la qüestió. Si aneu al Caucas, abans de res mireu al vostre voltant atentament. La humilitat cristiana no us permetrà fer cap moviment precipitat. Vós, com un estudiant, al principi heu de fer un aprenentatge. No deixeu passar cap vell oficial sense haver-li preguntat abans sobre els combats contra l’enemic en què hagi participat personalment, sabent que només a partir del coneixement dels detalls es pot compondre el coneixement del conjunt. Feu que tots us expliquin per separat totes les accions bèl·liques i la vida als campaments; interrogueu els tsitsianovians87, els iermolovians88 i els oficials de la nostra època, i, quan haureu recopilat tot el que cal, prengueu totes les parts, sumeu totes les xifres i traieu-ne el total, del qual per si (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
XXVII. A un amic miop (fragment)
XXVII. A un amic miop (fragment). T’has armat amb la mirada de l’actual miopia i et penses que emets un judici correcte sobre els esdeveniments. Les teves conclusions són putrefactes; estan fetes sense Déu. ¿Que fas referències a la història? Morta està per a tu la història, i és tan sols un llibre clos. Sense Déu n’extrauràs conclusions, no grans, sinó petites i insignificants. Rússia no és França; els elements francesos no són els russos. Fins i tot has oblidat l’originalitat de cada poble i penses que els mateixos esdeveniments poden actuar de la mateixa manera sobre cadascun d’ells. El mateix martell, quan colpeja el vidre, el romp en mil dernes; en canvi, quan colpeja el ferro, el forja. Les teves idees sobre les finances estan fonamentades en la lectura de llibres estrangers i de periòdics anglesos, i per això són pensaments morts. És vergonyós que tu, essent una persona intel·ligent, no hagis entrat fins ara en la teva pròpia ment, que tant podria desenvolupar-se per si mateixa, i et dediquis a embrutar-la amb establades provinents d’altres països. (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
XXVI. Horrors i terrors de Rússia (fragment)
XXVI. Horrors i terrors de Rússia (fragment). La vostra llarga carta, la qual per vós ha estat redactada amb tanta por que m’heu demanat que la destrueixi de seguida tot just després de la lectura i que la contesti no altrament que a través de mans segures, evitant en qualsevol cas el correu ordinari, la contesto, no tan sols de manera secreta, sinó, com podeu veure, amb un llibre imprès que probablement llegirà la meitat de la Rússia alfabeta. M’ha incitat a això el fet que, probablement, la meva lletra servirà al mateix temps de resposta a altres persones que, semblantment a vós, es torben pels mateixos terrors. El que vós m’expliqueu en secret no és més que una part de tota la qüestió; i, vet, si us digués el que sé jo (i, sens dubte, el que sé no és ni de bon tros tot el que hi ha), llavors, de debò, la vostra ment sí que quedaria ben torbada i vós mateixa us posaríeu a pensar com escapar de Rússia. Emperò, escapar ¿a on? Heus ací la pregunta. A Europa, les coses han esdevingut més feixugues que no pas a Rússia. La diferència és que allà encara ningú no ho veu això completament: tothom, sense excloure’n els homes d’estat, sojorna en la superficialitat de les notícies frívoles, és a dir, en el cercle màgic de coneixements traçat pels periòdics en forma de precipitades conclusions, d’imprudents declaracions, exposades, havent-les passat a través de l’enganyós prisma dels partits, amb una llum que no és ni de bon tros la correcta. Espereu, aviat, justament en aquells estats que semblen ben constituïts, l’aparent lluentor dels quals tant ens fascina i ens porta a voler manllevar-ho tot d’ells per a adaptar-ho a nosaltres, en aquells estats, dic, s’aixecaran de baix uns crits que faran que s’exasperin aquells mateixos famosos homes d’estat que tant us encisaven en les sales i en les cambres. A Europa per tot arreu es couen ara tals desordres que, quan vessin, per a aturar-los resultarà inútil qualsevol mitjà humà; al costat d’ells semblaran una risible nimietat els horrors que ara veieu a Rússia. Queda encara al nostre país un besllum de claror, encara hi ha (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
XXV. El juí dels pagesos (fragment)
XXV. El juí dels pagesos (fragment). De cap manera no menystingueu la qüestió del juí dels pagesos al vostre càrrec. Ni a l’administrador ni a ningú no encarregueu aquest afer en l’heretat: és l’assumpte més important de tot el senyoriu. Jutgeu vós mateix. Només amb això tornareu a unir el llaç trencat del senyor amb els pagesos. El judici és assumpte de Déu, i no sé jo què pot haver-hi més alt que això. No en va el poble valora aquell que sap pronunciar una sentència justa. Aniran a vós en massa, no només els de la vostra heretat, sinó tots els mugics dels pobles del voltant tan bon punt sàpiguen que vós sabeu jutjar-los. No menyspreeu ningú dels que vinguin davant de vós i jutgeu tots, encara que sigui per una insignificant contesa o baralla. Gràcies a això, podreu dir al mugic molt del que sigui convenient a la seva ànima, allò que no hauríeu tingut ocasió de dir en cap altre moment, no trobant amb què enllaçar-ho. ~ Jutgeu cada persona amb un judici doble i doneu a tot procés un doble tractament. Un judici ha de ser humà. Amb ell, doneu la (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
XXIV. Què pot ser la muller per al marit en l’àmbit domèstic amb l’actual ordre de coses a Rússia (fragment)
XXIV. Què pot ser la muller per al marit en l’àmbit domèstic amb l’actual ordre de coses a Rússia (fragment). ¿Contra qui hauria de carregar jo? ¿Contra vós o contra el vostre marit? Llongament he estat pensant en això. Finalment, he decidit caure sobre vós, i és perquè la dona està més disposada a deixondir-se i posar-se en marxa. La situació de vosaltres dos, tot i que vós considereu que us trobeu al cim de la benaurança, en la meva opinió, no tan sols no és feliç, ans fins i tot és pitjor que la d’aquells que es consideren tristos i infeliços. En vosaltres dos hi ha moltes bones qualitats espirituals, bones qualitats del cor i fins i tot mentals. El que us manca és allò sense la qual cosa tot això no serveix de res, i és govern de si mateix. Cap de vosaltres dos no és amo sobre seu. En vosaltres no hi ha caràcter, és a dir, força de voluntat. El vostre marit, havent sentit aquest defecte en si, es va casar justament per a trobar en la muller incitació i empenta per a qualsevol afer. Vós us vau maridar amb ell per tal que fos el vostre esperó en qualsevol assumpte de la vida. Tots dos espereu, l’un de l’altra, allò que cap dels dos no té. Us ben dic: la vostra situació no tan sols no és benaurada, sinó fins i tot perillosa. Tots dos us escampareu i us dissoldreu en la vida com el sabó en l’aigua; totes les vostres qualitats i virtuts desapareixeran en el desordre del malaveig, i només aquest desordre esdevindrà el vostre caràcter. Tots dos us fareu el despoder personificat. Reseu a Déu i demaneu-li fortalesa. De Déu podem obtenir-ho tot, fins i tot la fortalesa, la qual, com és sabut, l’home feble no pot assolir de cap altra manera. Actueu només assenyadament. «Resa i nada cap a la riba», diu el proverbi. Pronuncieu en vós tant pel matí com pel migdia com per la tarda i totes les hores del dia: «¡Déu, aplegueu-me tota sencera en mi mateixa i enfortiu-me!», i actueu en el transcurs de tot un any de la manera que ara us indicaré, sense perdre el temps en reflexions sobre per què i per a què és això. ~ Tota la part domèstica de la casa, preneu-la al vostre càrrec; que els ingressos i les despeses estiguin en mans vostres (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
XXIII. El pintor històric Ivànov (fragment)
XXIII. El pintor històric Ivànov (fragment). Us escric sobre Ivànov. ¡Quin destí més incomprensible, el d’aquest home! Finalment, ja tots han començat a veure el sentit del seu treball. Tothom s’ha convençut que el quadre sobre el qual treballa és una obra extraordinària i s’ha posat a actuar en favor de l’artista. Punyen per totes bandes per tal que siguin-li donats mitjans per a acabar la pintura, que no mori de fam sobre ella, ho dic textualment, no mori de fam. I fins ara no hem rebut ni resposta ni proposta de Peterburg. Per Crist, expliqueu-me què significa tot això. Per ací han arribat absurds rumors que diuen que els artistes i els professors de la nostra Acadèmia d’arts, tement que el quadre d’Ivànov aixafi amb el seu propi pes tot el que s’ha produït fins ara pel nostre art, per enveja malden per a no permetre que els mitjans per a l’enllestiment li arribin. Mentida és això; n’estic segur. Els nostres artistes són nobles, i si sabessin tot el que ha sofert el pobre Ivànov a causa de la seva desmesurada autoabnegació i el seu gran amor pel treball, arriscant-se realment a morir de fam, ells mateixos compartirien fraternalment amb Ivànov els seus propis diners, i en cap cas no inspirarien als altres una crueltat com la suggerida. I, a més, ¿per què haurien de tenir por d’Ivànov? Va ell pel seu propi camí i no molesta ningú. No tan sols no cerca plaça de professor ni beneficis materials, sinó que no cerca res en absolut, car ja fa temps que va morir per a tot en el món que no sigui el seu propi treball. Demana una pobra sustentació, aquella que donen només a l’aprenent que comença a treballar, i no la que hauria de percebre ell com a mestre que realitza una obra tan colossal que no ha emprés fins ara ningú. I aquesta petita sustentació per la qual tothom puny i s’acuita no pot ser obtinguda malgrat totes les gestions de tothom. ~ Amb el vostre permís, en tot això veig jo la voluntat de la Providència, que ja ha determinat que Ivànov pateixi, ho carregui i ho suporti tot amb paciència; no puc atribuir-ho a res més. ~ Fins ara, en referència a ell, s’havia propagat el retret de lentitud. (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
XXII. El senyor rus (fragment)
XXII. El senyor rus (fragment). El principal és que ja has arribat al mas i t’has fet la ineludible proposta d’agafar el pòndol de l’explotació; la resta ja vindrà per ella mateixa. No et deixis torbar pels pensaments sobre això que els anteriors llaços que unien el senyor amb els pagesos s’han perdut per a sempre. Que s’han perdut, és veritat; que els culpables d’això són els senyors mateixos, també és veritat; però que s’han perdut ‹per a sempre›, escup a aquestes paraules, que poden ser dites només per algú que no veu més enllà del seu propi nas. L’home rus, que tant sap ser agraït per qualsevol valor que li ensenyis, ¿difícil és unir l’home rus amb si mateix? ¡I ara! Tant s’hi pot unir, que després pensaràs només en com desunir-l’en. Si compleixes puntualment el que ara et diré, al final de l’any veuràs que tinc raó. ~ Prenguem el senyor com cal ser pres, en el seu sentit real i legítim. Abans d’altra cosa, reuneix els mugics i deixa’ls clar qui és qui. Digues-los que el senyor ets tu sobre ells no perquè et vingués de gust ser l’amo, (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
XXI. ¿Què és la dona del governador civil? (fragment)
XXI. ¿Què és la dona del governador civil? (fragment). Content estic del vostre millorament. Pel que fa a mi... Deixem, però, de banda la nostra salut. Hem d’oblidar-nos-en, d’ella, com de nosaltres mateixos. Així, doncs, de nou torneu a la vostra capital de província. Amb noves forces heu de renovar l’amor envers ella; vostra és, confiada ha estat a vós, heu de fer-la familiar vostra. En va comenceu a pensar una altra vegada que, en ella, la vostra presència pel que fa a l’activitat social és totalment inútil; que la societat està podrida fins a l’arrel. Senzillament, us heu fatigat, vet tot el que ha passat. Per a la dona del governador, de feina, n’hi ha per tot arreu, a cada pas. Fins i tot exerceix ella la seva influència quan no fa res. Vós mateixa ja sabeu que no es tracta d’anar amb vanitats ni de tirar-se de cap a tot sense pensar. Al davant vostre hi ha dos exemples vius que vós mateixa ja heu esmentat. La vostra predecessora, J..., va fundar un munt d’institucions benèfiques, i, amb això, va moure bona cosa de soroll i bona pila de correspondència va generar, fent que es belluguessin ecònoms, secretaris i que els desordres i les sises anessin a l’ordre del dia; per tot plegat, va resultar que a Peterburg es va guanyar reputació de benefactora, mentre que a K... va quedar tot fet un desastre. En canvi, la ‹knyaguinya› O..., muller del governador anterior en la vostra mateixa ciutat K..., no va fundar cap institució ni cap asil, enlloc fora de la seva ciutat no va fer soroll, ni tan sols va exercir cap influència sobre el seu marit i no es va ingerir en res que fos particularment oficial o que tingués a veure amb el govern, i, nogensmenys, fins avui en dia ningú en la ciutat no pot recordar-la sense llàgrimes, i tothom, començant pel comerciant i acabant amb el nyèbit més miserable, encara repeteix: «No, mai no hi haurà cap altra com la ‹knyaguinya› O...» ¿I qui ho repeteix, això? Doncs aquella mateixa ciutat per la qual, segons vós no es pot fer res; aquella mateixa societat que vós considereu depravada per a sempre. Així, doncs, ¿és que realment no (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
XX. Cal viatjar per Rússia (fragment)
XX. Cal viatjar per Rússia (fragment). No hi ha major condició que la monasterial, i tant de bo ens consideri Déu dignes de posar-nos alguna vegada el senzill hàbit del monjo, que tant desitja la meva ànima. Només pensar-hi ja em fa content. Sense la crida de Déu, però, no s’ha de fer això. Per tal d’adquirir el dret d’allunyar-se del món cal saber acomiadar-se’n. «Reparteix tot el que tinguis als pobres, i després entra al monestir», es diu a tots els que hi van. Vós en teniu, de béns; jo, però, ¿que podria repartir? Els meus béns no són pecuniaris. Déu m’ha ajudat a fer aplec d’alguns valors espirituals i intel·lectuals, i m’ha donat algunes capacitats, útils i necessàries als altres; consegüentment, són aquests béns els que he de repartir als que no en tenen, i després entrar al monestir. Ara bé, pel que fa a vós, només amb el repartiment de diners no n’adquirireu el dret. Si estiguéssiu vós lligat a la vostra riquesa i us resultés difícil separar-vos-en, llavors seria una altra cosa; però ha arribat a causar-vos indiferència i per a vós ja no significa res. ¿On, doncs, (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
XIX. Cal estimar Rússia (fragment)
XIX. Cal estimar Rússia (fragment). Sense amor a Déu no hi ha salvació per a ningú, i vós no en teniu, d’amor a Déu. En un monestir no en trobareu; allà van només aquells que Déu mateix hi ha cridat. Sense la voluntat de Déu no es pot tampoc estimar-lo. ¿I com es podria estimar Aquell que mai ningú no ha vist? ¿Amb quines oracions i esforços hauríem de pregar-li que ens concedís aquest amor? Mireu quanta gent bona i piadosa hi ha actualment en el món que punya per la càlida gràcia d’aquest amor i només sent sequedat i buidor freda en l’ànima. Difícil és estimar qui no ha vist ningú. Tan sols Crist ens va portar i declarar el secret que amb l’amor als germans obtenim l’amor a Déu. Cal només estimar-los tal com ens va demanar Crist, i per si mateix surt com a resultat l’amor a Déu mateix. Aneu doncs primer al món i obtingueu l’amor als germans. ~ Tanmateix, ¿com estimar els germans? ¿Com estimar la gent? L’ànima vol estimar només allò que és bell, i la pobra gent és tan imperfecta, i hi ha en ella tan poc de bonic... ¿Com fer-ho, això? ~ Abans de res (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
XVIII. Quatre cartes a diverses persones sobre “Les ànimes mortes” (fragment)
XVIII. Quatre cartes a diverses persones sobre “Les ànimes mortes” (fragment). I. En va us disgusteu pel to desmesurat d’alguns atacs contra “Les ànimes mortes”. Això també té el seu costat bo. De vegades va bé tenir en contra gent rabiosa. Qui queda encisat per la bellesa no veu cap defecte i ho perdona tot; i qui és rabiüt no fa més que excavar en nosaltres per a trobar tota imperfecció, traure-la’n i presentar-la a plena llum de tal manera que sense voler ho acabes veient. Tan poques vegades tenim ocasió d’escoltar la veritat, que només per una engruna d’ella es pot perdonar la irritant veu que l’ha dit. En les crítiques de Bulgarin, de Senkóvskiй i de Polevoi hi ha força coses certes, començant fins i tot pel consell que m’han donat que aprengui jo abans a escriure en rus i després m’hi posi. En realitat, si no m’hagués precipitat a publicar el manuscrit i l’hagués tingut guardat a casa un any com a mínim, jo mateix hauria vist que en una forma tan desarranjada no podia sortir a la llum. Els epigrames i els ludibris sobre mi m’eren necessaris, tot i que d’antuvi els vaig rebre amb molt de desgrat. ¡Oh, com ens són necessaris els cops continuats, i aquest to ofensiu, i aquests corrosius escarnis que et passen a través! En el fons de la nostra ànima s’amaga tant d’amor propi, mesquí i frívol, tanta susceptibilitat i tanta ambició vil, que a cada moment cal que ens punxin, que ens colpegin, que ens assotin amb totes les armes possibles, i nosaltres hem de donar gràcies contínuament a la mà que ens infligeix el càstig. ~ Hauria desitjat jo, tanmateix, més crítica, no de part dels literats, sinó de la gent que s’ocupa amb els assumptes diaris, d’aquells que entre mans tenen qüestions pràctiques. I quina desgràcia: ha resultat que, a banda dels literats, ningú més no ha donat resposta. Mentrestant, “Les ànimes mortes” ha produït molt de soroll, molt de rondineig, a molts ha tocat el viu ja sigui per una al·lusió, per la veritat o per una caricatura; ha tocat molts ordres de coses que es troben diàriament davant dels ulls de tothom. D’acord, admeto que l’obra està plena d’errades (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
XVII. Il·lustració (fragment)
XVII. Il·lustració (fragment). De bell nou t’escric tot fent camí. Germà, et ben regracio per tot. Davant de la tomba del Senyor demanaré que m’ajudi a tornar-te encara que sigui una part d’aquest bé immaterial que m’has donat. ¡Tingues fe i que el teu cor no s’atriboli! La teva arribada a Moskvà serà com si anessis a la teva pròpia família. La ciutat et farà de port desitjat i en ella trobaràs més tranquil·litat que no pas ací. Ni la bonior vana del malaveig ni el trontoll dels carruatges et torbaran: respectuosament vorejaran el carrer on t’estableixis. Si qualcú va a visitar-te, sigui un vell amic teu o un senyor fins llavors desconegut, et demanarà d’antuvi que no li tornis la visita pel greu que li sabrà que es perdi un minut del teu temps. Si alguna cosa saben fer al nostre país és respectar aquell que ha fet la seva feina ben feta. Qui tan irreprotxablement, d’una manera tan impecable ha fet ús dels seus dons, sense deixar que les seves capacitats s’ensonyin, sense lliurar-se a la mandra ni un minut de la seva vida, qui ha conservat fresca la seva vellesa com si fos joventut mentre tots al voltant l’han malbaratat en seduccions vanes i els joves s’han transformat en vells xacrosos, és digne aquest d’atenció i veneració. A Moskvà seràs com un patriarca, i a pes d’or prendran els joves les teves velles paraules. La teva “Odissea” comportarà molt de bé en la societat, t’ho predic. Tornarà a la frescor l’home actual, cansat del desordre de la vida i dels pensaments; renovarà als seus ulls molt del que ell ha deixat de banda com a coses velles i innecessàries per al dia a dia; el retornarà a la senzillesa. Emperò no menor quantitat de bé, si no major, s’obtindrà d’aquells treballs als quals t’ha portat Déu mateix, i que tu fins ara, amb molt bon criteri, has mantingut escondits. Es dona també en ells resposta a una necessitat social. ¡No t’atorrollis i mira fermament endavant! Que no t’espanti cap desarranjament del que hagis trobat. En la nostra terra, hi ha un conciliador general que fins ara no per tothom ha estat vist com a tal: la nostra (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
XVI. Consells (fragment)
XVI. Consells (fragment). Ensenyant els altres també tu t’ensenyes. Enmig d’aquest temps que passo de malaltia i dificultats, a les quals s’afegeixen, encara, feixucs patiments de tipus espiritual, he de mantenir una tal activitat de correspondència com fins ara no n’havia tingut mai. Com fet a posta, alhora gairebé tots aquells amb els quals sento proximitat en l’ànima han patit algun percaç o sotrac interior. Instintivament s’ha adreçat a mi tothom, demanant consell i ajut. En això només reconec l’afinitat i proximitat de les ànimes humanes entre si. Hom tan sols ha de patir una mica per a entendre tots els que pateixen i gairebé saber què has de dir a cadascun d’ells. I encara més, que la ment mateixa s’il·lumina: l’àmbit d’actuació i la situació de la gent, coses fins llavors ignotes, esdevenen conegudes, i se’t fa evident què necessita aquest, i aquell i l’altre. Darrerament he vist com rebia cartes fins i tot de gent que no coneixia gaire i els he hagut de donar unes respostes com les que jo abans no hauria sabut formar. Però direm, entre altres coses, que no és que sigui jo, de cap manera, més llest que ningú. Conec persones que són força més intel·ligents i més ben formades que no pas jo, i que podrien donar consells assats pus útils que no pas els meus; mes no s’hi dediquen, aquestes persones, a fer això, i ni tan sols saben com fer-ho. ¡Gran és Déu, que ens infon saviesa! ¿I amb què ens la infon? Doncs amb aquell mateix pesar del qual fugim i volem escondir-nos. Així és: s’ha determinat que sigui amb pesars i patiments que s’assoleixin partícules d’una saviesa que no es troba en els llibres. Emperò, aquell que n’ha obtingut, d’aquestes partícules, no té dret a amagar-les als altres. No és patrimoni teu, sinó de Déu. Ha estat Ell qui l’ha elaborat en tu. Tots els dons de Déu ens han estat atorgats per tal que, amb ells, fem servei als nostres germans. Ha ordenat Ell que a cada moment ens ensenyem els uns als altres. Així, doncs, no t’aturis, ensenya i dona consells. Però si vols que això alhora t’aporti un benefici per a tu mateix, fes com jo m’he proposat fer a partir d’ara: qualsevol consell (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
XV. Temes per al poeta líric en el nostre temps (fragment)
XV. Temes per al poeta líric en el nostre temps (fragment). El teu poema “Terratrèmol” m’ha entusiasmat. Jukóvskiй també n’ha quedat extasiat. En opinió seva, aquest, no tan sols és el teu millor poema, sinó el millor de tots els poemes russos publicats fins ara. Prendre un esdeveniment del passat per a usar-lo en referència al present, vet quina pensada tan bona i interessant. I l’aplicació al poeta que conclou l’oda és tal que pot qualsevol de nosaltres, sigui quin sigui el seu camp d’acció, aplicar-s’ho a si mateix en aquest any malastruc de terratrèmol mundial, quan tot s’ha enterbolit pel terror al futur. ¡Amic! S’obri davant teu una font que porta aigua de vida. En paraules teves al poeta: «I porta a la tremolosa gent / oracions des de l’altura de la muntanya», s’amaga una referència a tu mateix. El secret de la teva musa s’obre a tu. El temps actual és justament el millor moment per al poeta líric. Amb la sàtira no faràs res; amb una senzilla descripció de la realitat mirada amb els ulls d’una persona mundana no deixondiràs ningú: s’ha adormit el nostre segle amb un son de gegants. (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)