Inaugurem oficialment aquesta web promocional del llibre “Fragments escollits de la correspondència amb els amics” de Nikolai V. Gógol (traducció al català)
Inaugurem oficialment aquesta web promocional del llibre “Fragments escollits de la correspondència amb els amics” de Nikolai V. Gógol (traducció al català). Navegueu per les diferents pàgines i trobareu informació detallada sobre l'obra, sobre el llibre, i, a més, podreu gaudir de diversos fragments, de frases de l'autor, etc. Us donem la benvinguda.
XXXII. Diumenge de Resurrecció (fragment)
XXXII. Diumenge de Resurrecció (fragment). En l’home rus hi ha una particular tirada a la festivitat del Diumenge de Resurrecció. Ell això ho sent més si s’escau que es troba en una altra terra. En veient que per tot arreu, en els altres països, aquest dia no es diferencia gaire dels altres (les mateixes ocupacions de sempre, la mateixa vida de sempre, la mateixa expressió de jorn feiner en les cares), s’entristeix i sense adonar-se es gira vers Rússia. Li sembla que allà, d’alguna manera, la diada és celebrada millor, i l’home mateix està més alegre i és més bo que no pas els altres dies, i la vida mateixa per algun motiu és una altra, i no la de diari. De sobte se li afigura la solemne mitjanit, el toc de campanes per tot arreu que és com si fongués tota la terra en un estrèpit, l’exclamació: «¡Crist ha ressuscitat!», que substitueix aquest dia totes les altres salutacions, el bes que només es dona al nostre país..., i ja gairebé està a punt de cridar: «¡Tan sols a Rússia és celebrada aquesta festa com cal ser celebrada!» ~ És clar, tot això és una quimera (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
XXXI. On finalment hi ha l’essència de la poesia russa i en què consisteix la seva particularitat (fragment)
XXXI. On finalment hi ha l’essència de la poesia russa i en què consisteix la seva particularitat (fragment). Malgrat els signes aparents d’imitació, la nostra poesia té molt de propi. La seva deu original en doll ja va impactar contra els pits del poble quan encara el seu nom no havia estat pronunciat. Els seus fluxos travessen les nostres cançons, en les quals hi ha tan poca afecció per la vida i els seus objectes, mes tanta n’hi ha per un infinit desfermament, per un impuls com a marxar lluny enllà juntament amb els sons. Els seus fluxos passen pels nostres proverbis, en els quals es veu una extraordinària plenitud del seny popular, que ha sabut fer-ho tot arma seva: la ironia, la befa, l’evidència, l’exactitud d’una pintoresca consideració per a formar una paraula que suscita un viu interès, la qual penetra a través de la natura de l’home rus per a tocar-li el viu tot al llarg. Els seus fluxos, finalment, s’adollen en el que diuen els pastors de l’església, paraules senzilles, no grandiloqüents però significatives per l’impuls d’arribar a l’altura d’aquella impassibilitat santa en la qual s’ha determinat que (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
XXX. Arenga (fragment)
XXX. Arenga (fragment). No donaré ara resposta a la teva lletra; ho faré més tard. Ho veig i ho sento perfectament: grans són els teus patiments. Amb aquesta ànima tan delicada com la teva, haver de suportar unes tan grolleres acusacions; amb aquests sentiments tan elevats, haver de viure entre aquesta gent rude i maldestra que són els habitants de la vil ciutat a on has anat a raure; una gent el contacte de la qual només, graponer i mancat de sensibilitat, ja pot trencar, fins i tot sense que se n’adonin, la millor joia del cor; una gent que deixa caure llurs grapes d’ós sobre les fines cordes espirituals que han estat donades per a traure d’elles notes celestials. ¡Queden així, aquestes cordes, desarranjades i àdhuc trencades! I, com a afegiment a tot això, veure diàriament les malvestats que van succeint-se, i suportar el menyspreu dels menyspreables. Feixuc és tot això, ho sé. No menys greus són els teus patiments corporals; les teves afeccions nervioses, el teu marriment i aquests terribles atacs d’agonia que ara t’aclaparen... (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
XXIX. ¿El destí de qui és més alt en la terra? (fragment)
XXIX. ¿El destí de qui és més alt en la terra? (fragment). Impossible em resulta dir-vos qui en la terra té el destí més alt i per a qui està aquest reservat. Abans, quan era jo més ximple, preferia una condició a una altra; ara, però, m’adono que els destins de tots són igualment envejables. Tots rebran igual recompensa: tant aquella persona a la qual hom va confiar un talent i, a partir d’aquest, ella en va portar un altre, com aquella altra a la qual en van donar cinc i ella en va portar cinc més. Fins i tot crec que el destí de la primera persona és millor encara justament pel fet que no va gaudir ella en la terra de notorietat i no va tastar l’encisador beuratge de la glòria terrenal, com sí ho va fer la segona. Meravellosa és la gràcia de Déu, que ha determinat igual recompensa a tot aquell que hagi complert honestament el seu deure, sigui el tsar o el darrer dels pobres. Tots s’igualaran perquè tots ells entraran en l’alegria del seu Senyor i sojornaran per igual en Déu. ~ És clar, Crist mateix va dir en un altre lloc: «En la casa del meu Pare hi ha moltes (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
XXVIII. A qui ocupa un lloc important (fragment)
XXVIII. A qui ocupa un lloc important (fragment). En nom de Déu preneu qualsevol càrrec que us sigui ofert i no us torbeu per res. Es tracti d’anar als txerkesos al Caucas o de prendre, com en el passat, el lloc de governador general, vós ara sou necessari per tot arreu. Pel que fa a les complicacions sobre les quals parleu, ara tot és complicat; tot ha esdevingut dificultós; en qualsevol lloc hi ha moltes coses a fer. Com més penetro amb la ment en l’essència de les coses actuals, menys puc decidir quin càrrec és més difícil i quin més senzill. Per a aquell que no és cristià, tot ara és difícil; en canvi, per a aquell que hagi introduït Crist en tots els afers i totes les accions de la seva vida, tot és lleuger. No us diré que heu esdevingut vós totalment cristià, però esteu proper a això. No us mou ja l’ambició, ni els graus ni les condecoracions no us atrauen ja tampoc, i no penseu gens ni mica en presentar un retrat vostre davant d’Europa per a fer-vos una figura històrica. En resum, heu entrat justament en aquell estat espiritual en el qual ha de trobar-se la persona que vulgui en els nostres dies fer bé a Rússia. Però ¿de què teniu por? Ni tan sols no entenc com pot tenir por d’alguna cosa algú que ja hagi entès que cal actuar per tot arreu com un cristià. Savi és en qualsevol lloc; per tot arreu, coneixedor de la qüestió. Si aneu al Caucas, abans de res mireu al vostre voltant atentament. La humilitat cristiana no us permetrà fer cap moviment precipitat. Vós, com un estudiant, al principi heu de fer un aprenentatge. No deixeu passar cap vell oficial sense haver-li preguntat abans sobre els combats contra l’enemic en què hagi participat personalment, sabent que només a partir del coneixement dels detalls es pot compondre el coneixement del conjunt. Feu que tots us expliquin per separat totes les accions bèl·liques i la vida als campaments; interrogueu els tsitsianovians87, els iermolovians88 i els oficials de la nostra època, i, quan haureu recopilat tot el que cal, prengueu totes les parts, sumeu totes les xifres i traieu-ne el total, del qual per si (...) -- Nikolai V. Gógol: “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)